Procés i sentència contra Antònia Puig d'en Ros, del lloc de Mont de Roda, acusada de ser bruixa. del 2 de març de 1512

 

Text original present a La llengua dels processos de crims a la Lleida del segle XVI de Maria Dolors Farreny (2004). Per una lectura més acurada dirigiu-vos al text original ( aquest text forma part sols part d’una peça artística).

​

 

​

​

​

​

Classe de denuncia: D’ofici

Inculpats: Antonia de Puig d’en Ros

D’altra banda, en l’encapçalament de dita enquesta es nomenen altres inculpats de diversos càrrecs sobre bruixeria que no són jutjats: Pere Semeli, Antoni Guàrdia, Magdalena (germana de Pere Semeli) i Quitèria.

Motius: Ser bruixa.

Víctimes: Una minyona (morta).

Testimonis que declaren:

Pedro Almenar, doctor en decrets (testimoni de càrrec); Antonia de Calbera (testimoni de càrrec); Antoni Guàrdia (testimoni de càrrec i ja empresonat per bruixot); Joan Duys, llaurador (testimoni de càrrec i ja empresonat per bruixoleries); Pere Semeli, llaurador (testimoni de càrrec i ja empresonat per bruixoleries); Antonia de Puig d’en Ros, vídua (acusada); Berenguer Marqués, ferrer (testimoni de càrrec); Antoni Alta Riba, pagès (testimoni de càrrec),

El notari també llegeix a la inculpada la deposició feta per Domenja de la Serrulla, estant en l’article de la mort, amb la qual l’acusa de ser bruixa.

Sentència: Que sigui turmentada.

​

 

Die II mensis marcii anno M

DXII

Bruxots

 

Pervench a notícia dels magníffichs mossén Jofre de Millas, cort y veguer de la ciutat de Leyda, de mossén Johan de la Móra de mossén Guillem Miralles, pahers l’any present de la ciutat de Leyda, com Pere Semeli de Sanct Steve del Mall y Anthoni Guàrdia del  loch de Caxigar y na Magdalena, germana de Pere Semeli, y Anthona de Puig d’en Ros del Mont de Roda, ( y na Quitèria) serien bruxots. E per saber ne la veritat procehiren a rebre’n la informació següent.

 

Dit dia

 

Lo magnífich micer Pedro Almenar, en decrets doctor, de la vila  de Thamarit de Litera, testes, que jurà dir veritat, etc.

Et interrogatus super curie preventis, etc.

Dix que quant al (Guàrdia) Anthoni Guàrdia ell, testes, com justícia de Ribagorça e com assessor del procurador, ha ordenat la styma ab la qual dit Anthoni Guàrdia és condemnat a mort per ésser bruxot. Quant al Pere Simeli, dix que ha vistes deposicions de testes en Roda (com) y en Sanct Steve del Mall com ere difamat bruxot. Axí mateix dix ne ha vise testimonis dels altres en dita prevenció contenguts com eren (bruxots y que son) infarnats de esser bruxots.

E fonch li lest y perseverà

 

Dit dia

 

Na Anthònia de Calbera, la qual jura en poder del senyor veguer dir veritat, etc.

Et interrogata si coneix a n Pere Semeli de Sent Steve del Mall, montanyès.

Que dix que sí perquè li es cosín germà.

Interrogada ara hont sta dit Pere Semeli.

Dix que stave en lo monastir de Santa Maria de Insa.

Interrogada (per) si sab per qué se’n és vengut de sa terra en aquesta ciutat.

Dix que no u sab.

lnterrogada si ha ohit dir que lo dit Semeli sie infamat de bruxot.

Que dix que ha ohit dir a molts de la montanya que ere bruxot y que ha ohit dir que per ço ere fugit de la montanya.

Interrogada si coneix la germana de dit Simeli y ha ohit [on] stà. Dix que la coneix perqué ha stat y dormit en sa casa de ella, testes, y que ha ohit dir stà en Albelda y que la y acompanya de ací enfora en Miquel, marit de na Barbera.

lnterrogada si sab ni ha ohit dir que sie bruixa.

Dix que ha ohit dir a moltes persones de la montanya  que ere bruxa, ya ella mateixa ha ohit dir que lo y alevaven fent-li fama de bruxa.

Interrogada si ha ohit dir que los sobredits sien stats presos per bruxots.

Dix que de la germana del dit Simeli ha ohit dir (que és stada) a ella mateixa que ere stada presa en Benavarri per bruxa, e que no li provaren res.

E que altre no y sab.

 

Ffonch li lest e perseverà

Die tercio mensis marcii predictis

 

Anthoni de Guàrdia, del loch de Caxigar, qui jurà en fet propri sense jurament y en lo stranger ab jurament dir veritat, etc.

 

Et interrogatus si sab per qué stà pres vuy.

Qui dix que (no u sab) creu que stà pres per lo que li alevà una dona que s dehie na Grahullana, del dit loch de Caxigar, la qual en dies passats alt en la muntanya li aleva que ell, deposant, un dia la troba, a la dita na Grahullana, en un camí que plorave, y que ell, deposant, li digué que per qué plorave, y que ella li respòs que son marit la havie aborrassada o atopada y que ell, deposant, li digué que ell li donarie certes pólvores, que les donàs a son marit per matar-lo y que li donàs a spolsar.

E més avant li ha alevat la dita dona que ella li digué que se li havie morta una nora y que ell la havie emetzinada, les quals coses dix ell, deposant, la dita na Grahullana li ha alevat malament, y que per ço creu l’an pres.

 

Interrogat si sab que negun official prenguesse (n) a la dita na Grahullana, y per qué la prenguessen.

Qui dix que perquè la Grahullana tenie una nora, la qual nora, baralant-se ab dita sa sogra, la cridà bruxa, y que li ha vie dit que un galàpet que stave a la font ella lo y  farie menjar (e ella) fregit, y là la dita sa sogra li va dir que si ella no li tornave la fama que li farie donar dos pichs per la cara. Y lo loctinent del balle, qui allí ere, ohint les dues rahons prengué a la dita na Grahullana y presa la interrogà dit balle que qui li havie mostrat de fregir los çaps, y que ella digué que (ell, deposant, loy havie mostrat) en Anthoni de Guàrdia, dient ho de ell deposant, lo y havie mostrat, la qual cosa dix ell, deposant, és gran malesa, y que per ço la prengueren.

 

Interrogat si sab que la sentenciasen, a la dita na Grahullana.

Dix que la portaren presa a Banavarri y (allí) la penjaren en lo terme de Sanct Steve del Mall.

Interrogat per qué la penjaren.

Qui dix que ha hoït dir que la penjaren per bruxa.

Interrogat si ell, testes, és stat pres en la sua terra e quin official lo prengué.

Dixi[t] que és stat pres en lo loch de Caxigar per lo balle de dit loch.

Interrogat per qué fonch pres, dix que per lo que la dita na Grahullana lo inculpà.

Interrogat si li feren procés e si fonch aturmentat qué és lo que atorgà en ses deposicions.

Qui dix que fonch aturmentat per lo loctinent de procurador de Benavarri y per micer Almenar, assessor de dit loctinent de procurador, y que aturmentant-lo digué ell, deposant, que l levasen del turment, que ell dirie la veritat. E après interrogant lo, ell, deposant, digué que havie spolsada una vegada a la dita na Grahullana, e sobre lo que lo inculpa que havie mort un bou a un son germà de ell, de posant, digué que bé y ere stat al scorxar, però no al matar ‘’(y que deposa), però que ell, deposant, jamay la spolsa, que lo turment lo y feu dir.

Interrogat si li donaren sentència e com hisqué de la presó.

Qui dix que (ell, testes) fugí de la presó per una finestra que y havie y salta en la carrera y se’n anà (a la Verge) en Pallas, y que aprés ha ohit dir que li donaren sentència que fos cremat.

Interrogat si es stat pres altres vegades per bruxot.

Dix que no sinó ara y l’altra vegada en Caxigar, segons ja ha deposat de dalt.

 

Interrogat si coneix a n Pere Cimeli, detengut en la presó.

Qui dix que l coneix molt be y que es de Sanct Steve del Mall.

Interrogat si sab per que sta pres dit Cimeli.

Dix que no u sab, sinó que ha ohit dir al dit Pere Cimeli mateix que s’ere apartat de la sua terra perquè lo havien inculpat que havie donat a menjar y a beure a una fadrina y que li havie pegat gotirllons.

Interrogat si sab que u hagués fet axí, dix que no u sab.

 

Fonch li lest y perseverà

 

Interrogat si coneix a na Anthona vuy detenguda en la presó.

Qui dix que be la coneix y que és del Puig d’en Ros y que venie a missa al dit loch de Caxigar.

Interrogat si sab que dita dona tingué fama de bruxa ni sie stada presa per bruxa.

Qui dix que no y sab altre sinó que ha ohit que ere fugida de la montanya per bruxa, e que de primer no y tenie fama de bruixa sinó tant com ho ha ohit dir ell, deposant, ací en Leyda poch ha.

lnterrogat si ha fet companya ell, deposant, ab la dita Anthona (y si) en menjar y en star en una casa. Qui dix que may ha conversat ab ella.

Fonch li lest y perseverà

 

Dit dia

 

Johan Duys, laurador, del loch de (Giró) Lussàs y après habitant en lo loch de Giró, pres y detengut en la presó comuna de la present ciutat, lo qual jura dir veritat en fer propi sense jurament y (lo) en lo stranger ab jurament dir veritat, etc.

Et interrogatus si sab ni presumeix per que sta pres.

Qui dix que presumeix lo han pres per bruxoleries, però que ell ne stà molt quiti.

Interrogat si coneix a n Anthoni de Guardia, (y sap) qui stà pres ensemps ab ell, y si sab que sie bruxot.

Qui dix que l coneix molt bé perquè son tots de una terra. E que ha ohit dir que fonch pres en Caxigar per bruxot y que fugí de la presó. E que és infamat de bruxot.

Interrogat si coneix a Pere Cimeli, detengut en la presó.

Dix que no l coneix.

Interrogat per que se’n es vengut de la sua terra ací en Leyda ell, deposant. Qui dix que se’n es vengut la una per pobresa y l’altra perquè son fill li digué que li fahien fama de bruxot y que se apartàs. E axí perço se’n es vengut ací.

Interrogat per qué se’n apartave puix que diu ne sea quiti, dix que perquè axí lo y aconsellaren.

 Ffonch li lest y perseverà

 

Die predicto

 

Pere Cimeli, laurador, del loch de Sanct Steve del Mall, lo qual jurà en poder del dit veguer dir veritat y en fet propri sense jurament en lo stranger ab jurament, etc.

Et interrogatus si sab per qué stà pres en les presons comunes de la present [ciutat]. Qui dix que fa compte que l’an pres sobre lo fet de la bruixoleria, però que ell no y sab res.

Interrogat (per) quant fa que es en la present ciutat y per qué és fora de sa terra.

Qui dix que poc abans de Nadal proppassat se’n vingué en aquesta ciutat y que se’n vingué en aquesta terra perquè alguns parents seus li aconselaren que s’apartàs per que lo inculpaven de ésser bruxot.

Interrogat si no ere culpable del que l inculpaven, per qué se és apartat de lur casa.

Qui dix perquè axí lo y aconsellaven, que se apartàs perquè tants com ne prenien tants ne cremaven.

Interrogat quants se’n vingueren de sa terra per por que no ls prenguesen per bruxots.

Dix que ell tot sol se’n vingué.

Interrogat si coneix a n Anthoni Guardia detengut en la presó.

Qui dix que si que l coneix perquè tots son de una terra.

Interrogat si sab que lo dit Anthoni Guardia sia stat pres per bruxot y si sab de que l inculpaven particularment.

Qui dix que ha ohit dir al dit Anthoni Guardia mateix que l havien pres per bruxot, però dehie que ell no y sabie res, y que scapa de la presó y que ha ohit dir que tenie clos lo procés.

Interrogat si sab de quin cas lo inculpaven a ell, deposant. Qui dix que li digueren que l inculpaven de donar gotirlons, ço es que una fadrina de Roda, filla de Farena, arriba a casa de ell, deposant, e li donaren allí a menjar y a beure, e inculparen a ell, deposant, que li pega o dona (gortal) gotirlons, però que falsament lo ban inculpat.

Interrogat qui li’n dona avis, del sobredit.

Dix que en Pere de Seana de la Pobla y una dona de Morents, cerca de sa casa.

Interrogat si (coneix a Magdalena) si te germana neguna que snomene Magdalena.

Qui dix que sí, que una germana te que s diu Magdalena. Interrogat si es stat presa per bruixa, ni de quin cas la in culpaven.

Qui dix que en Benavarri stigué presa dita sa germana y la mare de ell, deposant, perquè les in culpaven de bruixes, però que no se’ls prova cosa neguna y que per ço les aviaren.

 

Interrogat si coneix a na Anthona de Puig d’en Ros, vuy detenguda en la presó, y si sab per que se’n és venguda en aquesta terra. Qui dix que bé la coneix y que ha ohit dir que se’n ere venguda perquè la inculpaven de bruixa.

 

Fonch li lest y perseverà

 

Anthona, vídua, muller que fonch de Puig d’en Ros, la qual jura dir veritat en fet propri, etc.

Et interrogata si sab per qué stà presa.

Qui dix que perquè li han apposat que és bruxa.

Interrogada per què és fugida de la sua terra en aquesta, dix que no n és fugida, sinó que ab un son germà anà a la Verge Maria de Monserrat y”(ella) unflaren se li les cames y dexaren la a Cervera y de allí se’n vingué ací en Leyda y que se afferma (a) ben quiti.

Interrogada si sab ni ha ohit dir queen la sua terra la inculpaven de bruixa.

Qui dix que no sab ni ha ohit dir tal cosa.

Interrogada si coneix a n Anthoni Guàrdia, detengut en la presó.

Dix que l coneix perquè dix stan dins una legua. Interrogada si sab que sie stat pres per bruixot, dix que ha ohit dir que l tingueren pres per bruxot en lo seu loch mateix.

 

Fonch li lest y perseverà

 

Die XX marcii

 

Honorabilis Berenguarius Marques, ferrerius ville de la Pobla de Roda, poblariensis, personaliter repertus Ilerde, testis, et juravit,etc.

Et fuit interrogatus si ell conex Anthoni Guàrdia de Quexiguar, Pere Cemeli de Sent Steve del Mall e Anthona del Puig del Ros, terme de Roda, personalment detenguts en les presons de Leyda, a ell primer al hull de mostrats.

 

 

E interrogat dix que sí, que ell los conex a tots bé.

Interrogat si ell sab que los desu sdits sien bruixots e bruxes ne si sien inculpats de tals actes ni com ho sab.

E interrogat, testes, dix que ell, testes, no hi sab res de cert altre [...] però dix que per Toralla o sentí, de hon ells són, los tenien per bruxots e per tals tenguts e reputats públicament.

Interrogat si ell sab de quins casos e delictes són inculpats los dits bruxots.

Qui dix que ell se’n [...] als procesos que los dessús dits fets devant, (lo loctinent de justícia) de ell, testes, com a loctinent de justícia de la terra de (Ribag) Ribagorca.

Deposuit de mandato dicti domini vicarii.

Generaliter juramento

Fuit sibi lectum

Dicta die

 

Honorabilis Anthonius Alta Riba, agricola, loci de la Pobla de Roda, Ilerde repettiss personaliter, qui juravit inposse domini aufredide Millas, vicarius, etc.

Et fuit interrogatus super quibus [...] (testis) dictus testis fuit interrogatus.

Et interrogatus dixit que si, que ell los conex a tots, los contenguts en lo dir interrogatori.

Interrogat que lo que ell hi sabes que per la terra de Rybagorca los (dits) en lo dit interrogatori contenguts són tenguts he haguts públicament per bruxots e bruixes, e per ço se diu que són fogits de aquella terra e en special lo Anthoni Guàrdia, que tenie lo procés cos per cremar e fogí de la presó rompent la cadena ab que stave pres, e per ço no se’n pogué fer justícia.

 

Deposuit  de  mandato  dicti  domini vic arii.

Fuit sibi lectum

(Generaliter juramento)

 

(Dicto) Die XXIII marcii

 

Pere Cimeli de Sanct Steve del Mall, detengut en la presó, lo qual jura en fet stranger e n propri sense jurament dir veritat, etc.

Et interrogatus si coneix a n Miquel Sunyer, del Mas de la Serra, terme de Sanct Steve del Mall.

Dix que l coneix molt bé perquè li es vehí que stà prop lo seu mas a dos trets de ballesta poch més o menys.

Interrogat si dona una pixeleta de vi moscat a la muller del dit Sunyer.

Qui dix que la mare de (ell testes) ell, deposant, la y dona y no ell, deposant.

Interrogat si sab que en lo dit vi hi hagués algunes metzines o coses que poguessen danyar.

Dix que no y sab res.

Interrogat si sab que lo dit Sunyer, havent begut del dit vi, vingués a la mort e l prengueren basques.

Qui dix que no y sab res ni te recort de tal.

Interrogat si coneix a Domingo Sunyer, del Mas de Maripana, del terme de Sanct Esteve del Mall.

Qui dix que be l coneix.

Interrogat si ell, deposant, ha parlat ab lo dit Domingo Sunyer dient li: “Mirau, dieu que yo so bruixot, mirau com tinch pelsen les exeles”. E mes li dix: «Per lo cap de així, si a mi prenen yo us hi mene, oh o siau o no u siau”. E après altre  li digué a la laurada e demanà li de consell: «Consellau que me’n vaga a la Verge Maria de Monserrat; en seny so de metre’m en camí”, dient li lo dit Domingo Sunyer que altre any hi anirie.

Qui dix que ell, deposant, digué al dit Sunyer com lo inculpaven a ell, deposant, de bruxot e mostra li com tenie pells en les exeles. E que no s recorde digues al dit Sunyer altres rahons de les que dit ha.

 

Interrogat si coneix a Anthoni Nogueró, de Roda.

Qui dix que l coneix bé.

Interrogat si lo dit Nogueró ha begut en sa casa. Qui dix que la muller de dit Noguero y sa fileta hi han begut y menjat y que ell no.

Interrogat si dona ell o los de sa casa /.../ a la fileta del dit Nogueró. Qui dix que no (y sab res) ha donat ell tal cosa ni hi sab res.

Interrogat si la mare de ell, deposant, ere inculpada de bruxa. Qui [dix] que sí, però que ell, (testes) deposant, stant dita sa mare en lo article de la mort, la’n interrogà perquè no se’n arias ab aquell pecat y jamay li atorga cosa ninguna.

lnterrogat /.../

Fonch li lest y perseverà

 

Die XXIII marcii MDXII

 

Anthònia del Puig d’en Ros, detenguda en les presons comunes de la present ciutat, la qual [jurà] en fet propri sense jurament y en lo stranger ab jurament dir veritat.

Et interrogata si coneix a na Domenja de la Serrulla, àlias Garí.

Que dix que la coneix bé perquè són tots de una parròquia. Interrogada si sab que la dita Domenja sie stada presa per bruixa, e si es stada sentenciada o no.

Que dix que no y sabrés sinó que ha ohit dir a un home que vingué de Roda, stant açí en la present presó, que stave presa per bruxa.

E après per mi, notari, fonch legida a la dita na Anthònia del Puig d’en Ros la deposició que fa la dita na Domenja de la Serrulla, ab la qual acuse a la dita Anthònia de bruxa.

La qual dix que no y sab res y que no passà axí per veritat com [diu] la dita Domenja.

 

E fonch despullada la dita Anthònia, (fonch li lest) de Puig d’en Ros en presència dels dits, (y perseverà) senyors de cort y pahers y fonch li not (...) lo senyal en la spala squerra.

E interrogada qui la y ha feta, la potada en la spalla squerra, dix que no u sab.

(Fonch li lest y perseverà)

 

Dit dia

 

E lo mateix quasi instant per mi, notari, fonch lesta a la dita Anthona del Puig d’en Ros la deposició que fa la dita na Domenja de la Serrulla, ab la qual acuse la dita Anthona de bruxa.

Interrogada la dita Anthona si es vera la dita deposició.

La qual Anthona dix e respòs que si no fos veritat (lo que ha deposat) la dita Domenja no ho haguere deposat hi dit en lo article de la mort e que ella be creu que és hi que ella, deposant, la dita Domenja.

Fonch li lest

Die vicesimaquarta mensis marcii anno a nativitate domini millessimo quingente simo duodecimo

 

Dit dia

 

Anthònia del Puig d’en Ros fonch reinterrogada en fet propri sense jurament y en lo stranger ab jurament dir veritat, et interrogata si ella, deposant, ab na Domenja Sarulla, àlias Guarí, anà la (dia) nit de Sanct Johan proppassa(da) a casa d’en Colomina y li mataren una minyona. /.../

 

Die XXVI marciianno MDXII

 

Los magníffichs mossèn Joffre de Millàs, cort y veguer per la magestat del rey nostre senyor, mossén Johan de la Moray mossén Bernat Domenech, pahers l’any present, feren ajustar los promens següents dins la sala de la Paheria per judicar la delada devall scrita:

 

mossén Sanxo Navarro

mossén Martí Johan Navarra

mossén Perot Pardina

Hierònim Comes

Blasi Claver

mossén Nicolau Spolter

 

Als quals pròmens fonch legida la enquesta rebuda contra dita Anthònia del Puig d’en Ros y lo procés fet contra ella per lo loctinent de justícia del condat de Ribagorca. E legit acordaren y declararen que la dita Anthònia del Puig d’en Ros sie turmentada a conexença de micer Johan Ramon, mossén Sanxo Navarro y mossén Gabriel Soguenars y /.../

​

​