Procés i sentència contra Valentina Guarner, habitant del lloc de Sas, acusada de bruixa. Del 2 d'abril de 1485

​

Aquest text està extret de El Tribunal de Coltellades. Alguns aspectes processals de Miquel Montany. (2007). CAT AML Fons municipal. Llibre de crims, 822, . 3r-8r. Unitat documental simple. 6 folis. Paper. 300 x 220 mm. Estat de conservació: regular. Falten les tapes. Les primeres fulles en mal estat. Catala i llatí. Per una lectura més acurada dirigiu-vos al text original (aquest és sols part d’una peça artística).

​

 

​

​

​

 

3r] Divendres qui•s comptave quatre del mes de ffebrer any Mil CCCC LXXX sinch lo venerable en Ramon Canyeles, paher fiscal de la ciutat de Leyda, denuncia als magníffchs mossèn Francesch Companys, regent lo offici de <cort e> veguer de la ciutat de Leyda per lo molt alt senyor rey, de mossèn Luys Dezvalls, de mossèn Johan Torres e de mossèn Martí Pallerés, pahers de present de dita ciutat, com una dona qui•s nomene na Valentina de Guarner, del loch de Sas, la qual és vuy en la present ciutat és criminada e inculpada de diversos crims molt nephandíssims, ço és de ésser metzinera e homeyera, segons maniffestament conste per lo procés rehebut per lo dit mossèn Francesch Companys, regent, trobant-se en Pallàs, al Pont de Çuert entrevenint en aquell lo discret en Gabriel Ollers, notari. E com tals e tant abominables crims sien dignes de gran punició e càstich per ço requerí los dits lochtinent de cort e pahers que procehissen a rehebre la deposició del dit discret en Gabriel Ollers notari e juxta los demèrits de aquella, procehissen a castigar aquella segons per leys divines he humanes és instituït e ordonant, exhibint encara e produit lo procés e enquesta sobre los dits crims rehebuts.

 

E los dits magníffichs senyors cort e pahers attessa les dites denunciacions e requesta ésser justa, manaren la enquesta e procés dessús dits en los actes de aquesta causa ésser inserts, e son del tenor següent. (paràgraf següent ratllat)

 

[3v] Noverint Universis et die vero que computabatur tricessima die marcii in Ponte de Çuert [...]

 

Dissapte que comtàvem sinch del mes predit, los magníffichs mossèn Anthoni Garoça, loctinent de cort e veguer de dita ciutat, mossèn Luys Dezvalls, mossèn Johan Torres e mossèn Martí Pallerés, pahers de present de dit ciutat, prochehïren a interrogar la sobredita na Valentina, la qual atorgà ésser aquella que a dit e deposat les coses dessús en la dita sua deposició contengudes, és ver dix que•s nomene Margarida, e <que li an errat lo nom car> en aquell pas de la dita sua deposició hon se nomena Valentina ha de dir Margarida, com ella sie aquella que ha entrevengut en los actes de dita depositio contenguts la qual depositio li fonch lesta de mot a mot per lo dit honorable lochtinent de cort e veguer. E la dita Valentina, àlies Margarida de Garner stiguese, perserverà en les coses per ella dessús depossades e en dita deposició contengudes. E més dix que lo dit Guillem Martí li digué que here mester que així com ell haige mort son fill així ella deposant havie de matar lo seu, car tots los que usen de dit offici an a matar la cosa que més amen, e ella deposant respòs ha: “mesquina mon fill que matàs non ffarie yo això”. E llavors li ffonch dit: “donchs vós aveu a matar una cosa a la que més ameu”. E ella deposant li dix que matàs-se’n hun bou seu, e així lo mataren juxta la fforma en la dita sua depositio contenguda.

 

E encara més avant dix ella deposant sobre la fforma del renegar que fféu de Déu, que una vegada que ella renegà en la missa quant alçaven lo cors preciós de Jehichrist així com los dessús dits instruïda la avien dient ella depossant que’l renegave prenie lo diable per senyor e dit açò, ella deposant veu que dita hòstia li sembla ffos una cosa bruna <e negra>. E llavors ella deposant se penedí del renegar que ffet havie dient a sí mateixa que no ere aquell lo camí per hon ella anar avie, del qual renegar que ffet havie se confessa aprés e se’n penedí e aprés ha hoyt missa moltes vegades he ha vista la hòstia blanca e gentil així com d’abans ans no renegàs vehie.

 

Fonch li lesta e perseverà.//

 

[4r] Die •VII• mensis et anni predictorum.

 

Johan Pomer del loch de Castellví, vassall de mossèn Bellera, testis qui jura, etc.

Primerament fonch interrogat si coneix ell deposant e testis a una dona inculcada de bruixa, metzinera e omeyera, la qual a ull li fonch mostrada. Qui respòs e dix que bé la coneix, car na Valentina de Guarner la ha oyda nomenar e és del loch de Sas, del qual loch al dit loch de on ell és ha una legua.

 

Interrogat si sab ell testis ni ha oyt dir que la dita na Valentina de Guarner sie bruxa, metzinera ni homeyera o que sie estada en matar inffants o altres gents. Qui respòs e dix que és veritat que ell testis ha oyt dir que la dita na Guarner ere bruxa e que la havien presa per la dita rahó al Pont de Suert, si és entrevenguda en morts de inffants o en dar metzines a algú hon non sab veechs que ha oyt dir que havie mort criatures e que altre no y sab.

 

Dicta die.

 

March D’Encàs del loch de Avellanes, <de la Baronia d’Erill>, testis qui jura.

 

E primer fonch interrogat si coneix ell testis deposant a una dona inculpada de bruxa, metzinera e homeyera, la qual a ull li fonch mostrada. Qui respòs e dix que si, que bé la coneix, car na Valentina de Guarner li dien, e és del loch de Sas, a miga legua del dit loch de on ell testis és, e ha menjat e begut en sa casa e la dita na Valentina li•n ha donat.

 

Interrogat si sab ni ha hoyt dir que la dita Valentina de Guarner sie bruxa, metzinera ni homeyera, o que sie estada en matar inffants i altres gens// [4v] o dar metzines a algú, qui respòs e dix que ell testis ha oyt dir quant la prengueren la dita na Valentina e Guillem Martí e cavaller de Sas, los quals van cremar, que la dita na Valentina ere bruxa e que ere estada ensemps ab los dessús dits en matar lo fill del dit Guillem Martí e açò és lo que ell testis sab sobre dites coses.

Fuit sibi lectum et perseveravit.

Die e any predits.

 

Pere de Castells del loch de Manyanet, de la Baronia de Erill, testis qui jura, etc.

 

E primerament fonch interrogat si coneix ell testis a una dona qui a hull li fonch mostrada la qua és inculpada de bruixa metzinera he homeyera. Qui respòs e dix que si que la coneix car na Valentina de Guarner se nomene e és del loch de Sas, lo qual loch és luny del loch predit de Manyanet ço encara una legua.

 

Interrogat si sap ell testis e deposant ni ha hoyt dir que la dita na Valentina de Guarner si estada en donar metzines ho en matar alguns inffants e assenyaladament lo fill de Guillem Martí del loch de Sas ho altres. Qui respòs e dix que stà en veritat que en diez passats ell testis essent a Barchinona ffonch pressa la dita Valentina Guarner per hu qui•s nomena Pere Savada, procurador del Compte de Pallars lo qual ensemps ab ella ne tenye presos a hu qui•s diu Cavaller e altre qui•s nomene Guillem Martí los quals per lo dit Pere Savada fforen sentenciats a cremar. E la dita na Valentina Guarner segons ha hoyt dir ell testis ensemps ab los dessús dits, confessa e maniffesta ella ésser-se trobada en matar a hun ffill d’en Guillem Martíe més ha hoyt dir ell testis que la dita Valentina Guarner a soles havie donat metzines ab una scudella de llet a Pere Rochamora de loch de Bernès, lo qual Rochamora menjant en la casa de la dita Valentina Guarner per ella li ffonch donada// [5r] aquella scudella de llet, la qual en continent que l’agué veguda se cobrí tot de aygua es tingué per mort, dient a hun cossí germà seu que allí here dit Rochamora, ço és ho cossí germà abraçant aquell, “yo só mort”. E lo dit cossí germà li dix que no se spantàs de cosa neguna pus here tant sforçat home en totes coses. E axí de ffet lo dit Rochamora morí. E com ffonch en lo article de la mort dix que la dita seudella de llet lo matave. Totes aquestes coses dix hoy dir ell testis quant ffonch vengud de Barchinona. E més dix hoy dir que dita na Valentina de Guarner havie dit que en lacasa del dit Rochamora havie ffet altres coses que crehie pogués-se’n ffer may de son prou tots los que hi aturaven. E que és stat pregat ell testis que pus havie de baixar la volta de Leyda se entremetés de dita Valentina com agués-se’n hoyt dir que here en Leyda e que la ffes pendre e castigar de les tant grans melifetes e abomynacions que ffetes havie e açó és lo que ell testis dix saber.

 

Interrogat pus dix ell testis que coneys de la dita na Valentina Guarner en quina oppinió here tenguda en lo dit loch per aquells qui la coneixien e si és dóna industriossa o ignorant. Qui respòs e dix que here tenguda en oppinió en parer de bona dona discreta e molt recaptosa e en ffama de molt endressada dona.

 

Fonch li lesta e perseverà.

 

Fuit publicata dicta inquisitio per honorabilem locumtenentem curie in janua domus curie Ilerde asistentibus sibi honorabilis Marthino Pallarés et Johane Torres civibus paciariis Ilerde, presente dicta delata quod dicta inquisitione huius prolecta et se submisit in dicto procesu dicte civitatis presentibus pro testibus honorabilis Johane Remolins, Laurentio Petro de Sent Pere et Johane Rechens pacioariorum Ilerde, die nona mensis februarii anno• MCCCCLXXXV.//

 

[5v] Die octavo febroarii anno predicto a Nativitate Domini Millessimo CCCCLXXX quinto.

 

Los magníffichs mossèn Anthoni Garoça, loctinent de cort e veguer de la ciutat de Leyda per lo molt alt senyor rey, mossèn Johan Torres e mossèn Martí Pallarés, pahers de present de dita ciutat, manaren justar dins la casa de la Paheria per a ffer lo juhí davall scrit los honorables prohòmens següents:

 

Mossèn Johan Agostí Matheu Orriols

Phelip de Ribera

Pere Ponxes

Nicholau Spolter

Miquel Mongay

Johan Torres, notari Ramón Galçobre

Jaume Florensa

Jaume Mir, mestre de cases

 

Los quals honorables prohòmens justats dis la sala de la Paheria per los dits senyors de lochtinent de cort e veguer, juxta los privilegis de la dita ciutat e ordenament del senyor rey, vista e hoïda la dessús dita preventio e enquesta ffetes contra la dita na Valentina de Guarner, delada de diversos crims e delictes molt detestables e los testimonis en aquella contenguts e les confessions ffetes per dita delada e attesses e considerades totes e sengles coses que son de attendre e considerar. Consellaren que attes la dita Valentina de Guarner és inculpada de metzinera e homeyera e inculpada de diversos crims e delictes molt detestables, e si guantinent que ha renegat nostre senyor Déu e aprés los diables per senyor e a prestat homenatge en aquell. Segons conste per sa confessió que sie primerament offegada e aquella offegada, de continent cremada, en lo arenys fora lo pont maior e endret de la Casa de la present Ciutat perquè a ella sie castich e ha altres semblants coses attemptants en exemple.

 

On nos Anthoni Garoça, loctinent de cort e veguer de la ciutat de Leyda per lo molt senyor rey, vista he hoyda la dessús dita prevenció, e enquesta ffetes contra na Valentina de Guarner delada de diversos crims, ço és de ésser metzinera e homeyera e inculpada de diversos crims e delictes molt detestables <e si guantiment per haver renegat a nostre senyor Déu e haver pres lo diable per senyor e prestat homenatge aquell>, e los testimonis en aquella contenguts e les conffessions ffetes per dita delada e ateses e considerades totes e sengles coses que són de attendre e considerar. Per ço nós dit loctinent de cort he veguer asistents a nós los magníffichs mossèn Johan Torres e mossèn Martí Pallarés paher de present de dita ciutat, de consell de deu prohòmens o pus, los qual nós e dits magníffics pahers ffem justar dins la sala de la Paheria juxta los privillegis de dita Ciutat e ordenaments del senyor rey, jutgam la dita na Valentina de Guarner sie primerament offegada e aquella offegada de continent cremada en lo areny ffora lo pont maior de la present ciutat, <endret de la Casa de la ciutat>, de perquè a ella sie càstich e ha altres semblants coses attemptants en exemple.

 

Lata fuit dicta sentencia per honorabilem Anthonium Garosa civem locumtenentem curie assistentibus sibe et Martino Pallarés et Johane Torres civibus paciariis Ilerde, die octavo mesis ffebroarii anno •MCCCCLXXXV• presente dicta delata, presentibus protestibus honorabilis Anthonio Andrea, Perpenyà Luce et Ludovico Tapioles et Petro de Sent Pere nunch paciariorum, Ilerde etc.//

 

[6r] Tenor vero precessus de la dita Valentina de Guarner del loch de Sas facti contra eam al Pont de Çuert es ut sequitur.

 

<Yo Ramon Torrelles testes, Bernat Portella testes del present procés>

 

Noverint universis quod die vero que computabatur •XXX• die mensis marcii et anno in Pont de Suert ad instanciam unus Baronie de Erill coram magniffico Anthonius Personada procurador totius Baronie d’Errill e abbaciatus lavassencius promulto claro e egregio potenter monimo comte comitatus Pallarensis, Valentina de Guarner de loch de Sas fou interrogata inffactis suis propiis sive dicere veritatem [...] super quibus interrogabitur.

 

Qui respòs e dix que un vespre venguí allí son cosin germà nomenat Lauren Oller de Sas e hun altre, germà de mossèn Joan de Sas menor de dies, apellat Pere Sala, àlias Caldero li venguerem estat al fog en casa de na Valentina e digueren-li que si volie anà en sa companyia e respòs la dita na Valentina e dix, on irem, digueren los dessús dits, nosaltres vos menaren en part que guanyareu prou dinés. E respòs la dita na Valentina que ella serie contenta. E axí ells digueren que renegàs lo nom de Déu. E que prenguís lo diable per senyor e maestre e que renunciàs totes les obres de Déu. E axí diu que o fféu. Ela, mes dix lo dit cavaller e lo dit Pere nous ara nous senyassen, per la vida ni nomenassen lo nom de Jehuchrist. E entran-vos ab aquest enguent les axelles e lo perenill lo qual ungüent portà lo cavaller e diu que axí féu e diu que digueren los dessús dits com fonch untades sa digau axí com nosaltres direm, pich sobre fulla e vaia allà on me vulla e diu que quiscú post lo peu en lo remoll. E axí diu que isqueren promptament tots per lo fumeral e gitaren la volta de lana de boch. E com foren en lo camí trobaren hun germà del capellà de Sas e germà del dit Caldero apellat Guillem de Maru e una dona del dit loch de Sas apellada Maria de Fierro, muller de Berthomeu de Fierro, quondam lo qual no té sinó hun ull e trobaren-ne una altre de Castelloths, mare de servent del dit loch de Castelloths. E axí tots en compañía anaren-se’n en la dita lana de boch hon és hun torm. E meteren-se entorn hun poch en gir del dit torm. E veren aquí una fantasma, quasi no podien conèixer si ere persona ho fantasma segons lur semblants.

 

Interrogat <qui us> ha mostrat aquest offici. E respòs ella e dix que lo cavaller son cosí germà de dit Caldero.//

 

[6v] interrogada la dita na Valentina ella si ere bruxa. E respòs e dit que hoc.

Interrogada com se’n tornaren del torm <respòs> e dix que tornaren se’n a lurs cases.

Interrogada quantes vegades hi ere amada respòs e dix que aquella e una altra vegada. E aprés diu que a cap de •XV• jorns tornaren hi una altra vegada en la manera dessús dita. E com foren al dit torn prometeren-li que per cada vegada que ella hi anàs li donarien V• sous. E lavós ella li prestà la mà al dit boch de Biterna que tots temps ella porie ço ell voldrie. E dix que lavós que en senyal de homegatge ella lo besa en lo cul. E lo dit boch de Biterna dóna cinch sous a son cosin germà lo cavaller e que donar-los hia a ella e no’ls li ha donats.

E així mateix diu la dita na Valentina que aquells altres li digueren que aquest boch de Biterna ere son senyo <e que també fos senyor d’ella> . E així ella respòs e dix que ere contenta que fos son senyor e maestre, e lavós diu que començaren cada dia de perseverar en lo pecat, ço és en adorar lo diable e pendre aquell per senyor.

Interrogada dita na Valentina sense turment que si sabie més del que havie deposat, respòs e dix que és veritat que ella stada a matar lo fill de Guillem Martí de Sas germà de mossèn Johan de Sas, emperò que ell mateix lo matà de ses mans emperò que abdós hi foren.

Interrogada si foren a fer mes mal en aquell loch ni en altre dix la dita Valentin que hoc, a matar hun bou seu lo qual diu que lo Guillem Martí lo matà que abdós ensemps hi foren. E diu que lo dit Guillem li dix prener vós lo corn que ya li daré recapte. E diu que lo dit Guillem lo prengui a les [metzines] e dona-li no se quin engüent.

Interrogada dita na Valentina com podie morir lo bou per pendre lo altri nariz.

Respòs e dix la dita na Valentina que dix lo dit Guillem lexau en ell haurà recapte. E diu que lo bou morí lavós en aquella nit, mas que en l’altre dia, com foren de ffora en lo terme en hun loch// [7r] que dien, lo bou morí.

Interrogada quines metzines podien ésser aquestes ni de ques fan. Respòs e dix la dita Valentina que•s fan de calapat e de leus persones mortes.

Interrogada com poden haver aquells leus de la persona morta. Respòs e dix que [dessenterran-las] e trahen los de lurs cossos.

Interrogada la dita Valentina d’on tragueren aquests leus de què feren aquestes metzines de què lo bou morís. Respòs e dix que ella e lo Guillem Martí abdós ensemps dessoterraren la criatura del dit Guillem fill seu e diu que trageren-la del vas.

Interrogada com la dessuterraren ni ab qué. Respòs dita Valentina que ab hun bastonot de aquells qui hom fica per les tanques hi és agut al hun cap. e axí diu que la tragueren del vas e di que obriren-la e tragueren-ne les frexures de la dita creatura e tornaren-la en lo loch mateix. E cobriren-la axí com de abans stave.

Interrogada que feren de les dites frexures, diu que lo dit Guillem les se’n portà a casa sua.

Interrogada quin dia ere a quina hora. E diu que per sa fe a ella no li recorde quin dia ere, mas ere de nit axí com cert hom és colgat e diu que tornaren-se’n a lurs cases. E diu que dix lo dit Guillem que ell farie engüent de els dites frexures e que ell li•n daria un obs en haurie que•n haie menester hun calapat.

E dit lo dit Guillem que ell hi donarie recapte.

E diu que no trigue que mataren lo dit bou ab aquell engüent.

Interrogada com tenyen poder sense tornar al boch de Biterna de fer dan ni dampnatge e respòs e dix // [7v] que lo jorn que li•s prestaren los homenatges los donà poder que de aquí avant fessen tant mal com poguessen e per aquell poder ells mataren lo dit bou.

Interrogada si són stats en altres lochs a matar a nengú, respòs e dix que ver és e cert que tots cinch són stast a matar la muller de Servent de Castelloths [sols] lo Cavaller e lo Guillem e lo Pere Sala àlies Caldero e na Maria de Fierro e la dita Valentina.

Interrogada qui la matà la muller de Servent de Castellot. Respòs e dix que ver és cert és que tots hi foren, però que Maria de Fierro e lo cavaller li donaren les metzines e aprés tots en companyia se’n tornaren a lurs cases.

Interrogada a quina ora li donaren les metzines. Respòs e dix que ans lo gall no cantàs.

Interrogada si feren mes mal respòs e dix que a cat de tres jorns anaren a matar hun fill de Martí de Castelloths al qual di que foren tots cinch.

Interrogada quie los matà, respòs e dix que tots ensemps li donaren sengles palmades en les anques ab les mans e axí lo lexaren estar.

Interrogada quin dia ere. Respòs e dix que ora colgaderes poch més ho menys.

Interrogada exint de allí on anaren. Respòs e dix que a lurs cases.

Interrogada si són stades a més a matar. Respòs e dix que no.

Interrogada si sab que més fessen de companyia. Respòs e dix que no emperò que <és> ver e cert // [8r] és cert que sab bé.

Que na Serventa de Castelloth mare del dit Servent e na Castells de Bernes e na Bernarda d’Erill Capell les trobà totes tres allà al boch de Biterna e dit que lo que feren o no feren, que ella no y sab res.

 

Ffuit sibi lectum et perseveravit.

 

Presentibus protestibus Mateus de Matheu, textos loci Pontis et Miquelis den Puy habitantis del loch de Quaxinguar.

 

Die sabbatti hora vesperorum seu quasi intitulata quinta mensis junii anno a Nativitate Domini misessimo quadringentessimo octuagessimo quarto in presentia magnifici domini Francisci Compayns regentis Vicariam Ilerde, in loco Pontis de Suert fuit <eidem> domine Valentine verbo ab verbum lecta depositio que esent et perseveravit in predictis presentibus protestibus Bernardo de Batesa baiulo Vallis de Barrabes, magniffico Johane Baró fisico, Guillermo de Santo Martino notario, e me Gabrielle Ollers notario civitatis Ilerde scribaniam dicti magnifici vicarii rengentis.

​

​