CAST

Píldoras negras

 

Píldoras negras hace referencia a la tierra negra, y más concretamente la que generó el incendio de la Torre de l'Espanyol o de la Ribera de Ebro, uno de los mayores incendios registrados en Cataluña, que se produjo entre el 26 de junio y el 7 de julio del 2019.

El carbón, sacado de la zona, de los árboles quemados, es triturado con un mortero y pasado por una criba para sacarle el polvo.

Se trata de unas pastillas de carbón que lejos de su inocua inocencia relatan un drama, la desaparición de todo un paisaje. Pero a la vez nos abren a la reflexión; al googlear nos llama la atención que se culpabilice del incendio a la despoblación y el abandono de los campos de cultivo. Y  aunque sea verdad, hay que ir más allá y plantearse el porqué de esta despoblación. Despoblación que abre las puertas  a estos grandes fuegos que arrasan territorios, que son de hecho unos de nuestros actuales demonios, no sabemos si volverá a pasar o dónde pasará... Pero a la vez abre la puerta a otros proyectos y propuestas que serían mal vistas en otros lugares, como la central nuclear de Ascó, la planta de Flix, o los cadáveres explosionados de las viejas estructuras obsoletas de la cementera de Almatret; las recientes estrenadas instalaciones de los depósitos de residuos industriales de Riba-roja d'Ebre, o la amplia proliferación de molinos de viento que está sufriendo toda la zona.

Zona deprimida, de éxodo rural que responde -y de esto tendríamos que aprender y reflexionar- a unos intereses territoriales de primera y segunda, de este nuevo paisaje contradictorio de nuestra modernidad, el de las zonas que se consideran interesantes -ciudad, montaña, turismo, playa- y el de las escombreras escondidas.

 

Olga Olivera-Tabeni. Pastillas de carbón, pastillas con código QR y audio. 2021

CAT

Píldores negres

 

 

Píldores negres fa referència a la terra negra, i concretament el que va generar l'incendi de la Torre de l'Espanyol o de la Ribera d'Ebre, un dels majors incendis registrats a Catalunya, que és produir entre el 26 de juny i el 7 de juliol del 2019.

El carbó, tret de la zona, dels arbres cremats, és triturat amb un morter i passat per un sedàs per treure'n el pols.

Es tracta d'unes pastilles de carbó que alluny de la seva innòcua innocència en relaten un drama, la desaparició de tot un paisatge. Però alhora ens obren a la reflexió; en googlejar per exemple ens crida l'atenció que es culpabilitzi de l'incendi a la despoblació i l'abandonament dels camps de cultiu. I si més és veritat, cal anar més enllà, i plantejar-se el perquè de la despoblació. Despoblació que obre les portes amb aquests grans focs que arrasen territoris, que són de fet uns dels nostres actuals dimonis, no sabem si tornarà a passar o on passarà... Però alhora obre via lliure a altres projectes i propostes que serien mal vistes en altres contrades, com la central nuclear d'Ascó, la planta de Flix, o els cadàvers esclatats de les velles estructures obsoletes de la cimentera d'Almatret; les recents estrenades instal·lacions dels dipòsits de residus industrials de Riba-roja d'Ebre, o l'àmplia proliferació de molins de vent que està patint tota la zona.

Zona deprimida, d'èxode rural que respon, i d'això n'hauríem d'aprendre i reflexionar, a uns interessos territorials de primera i segona, d'aquest nou paisatge contradictori de la nostra modernitat, el de les zones de ben veure -ciutat, muntanya, turisme, platja- i el de les escombreres amagades.

 

Olga Olivera-Tabeni. Pastilles de carbó, pastilles amb codi QR i àudio. 2021